Situa’t i practica el català: una metodologia per perdre la por de parlar la llengua
Aquest text és l’ampliació de l’article “Torna el Situa’t i practica el català, ara amb el suport d’una app“, publicat a Les Notícies de llengua i treball, núm. 55, de novembre de 2022.
Apunt sobre la metodologia didàctica adoptada en el “Situa’t i practica”
El “Situa’t i practica el català” és un clar exemple d’un programa basat en un enfocament comunicatiu, sobretot perquè un dels seus pilars principals consisteix en pràctiques contextualitzades en diferents escenaris reals: un servei municipal, un centre educatiu, un comerç de barri, un sindicat, un servei de salut.
Ara bé, per tal de preparar aquestes pràctiques, el programa també compta amb un altre pilar, unes sessions grupals. Com que el que pretenem és sobretot ajudar a perdre la por de parlar en català, ens són molt útils algunes de les premisses pròpies dels enfocaments coneguts amb el qualificatiu d’humanístics, com ara que: 1) un nivell baix d’ansietat i una bona motivació faciliten més bons resultats en l’aprenentatge de llengües; 2) cal posar el focus més en la comprensió i l’expressió que en la producció d’enunciats gramaticalment correctes; 3) els docents han d’oferir un flux constant d’aportacions lingüístiques acompanyades d’elements extralingüístics que facilitin la interpretació; 4) és essencial que quan ens comuniquem amb els aprenents facilitem la comprensió, però que oferim amb naturalitat elements lingüístics que encara no utilitzin; i 5) que la llengua s’adquireix de manera inconscient fent-ne un ús comunicatiu real (Krashen i Terrell, 1983)1.
Per aquest motiu, en les sessions en grup prèvies a les pràctiques, treballem combinant diferents metodologies pròpies d’aquests enfocaments. En destaquem aquestes tres:
- La metodologia vivencial, que consisteix a parlar de la realitat i de les experiències personals reals, en primera persona, i a interessar-se per les vivències dels altres. Segons l’impulsor d’aquest mètode, el filòleg Antoni Pascual i Ventosa2, “no s’aprèn un idioma per parlar-lo, sinó que es parla per a aprendre’l”. Pel que fa a l’aprenentatge de la llengua en si, parlar dels aspectes més quotidians en primera persona permet posar en pràctica i familiaritzar-se amb un bon nombre de formes verbals irregulars molt bàsiques, les quals un cop ben assolides aporten molta seguretat (per exemple: visc, tinc, vaig, crec, veig, vull, faig, dic, estic, soc). Per altra banda, el fet de parlar de situacions viscudes afavoreix un clima proper i facilita que els participants s’involucrin molt i mantinguin l’atenció al llarg de tota la sessió de dues hores. Aquesta manera de treballar ens ajuda a baixar el nivell d’ansietat i a fer un ús molt real de la llengua perquè es genera un interès vertader per saber dels altres i per compartir experiències pròpies.
- L’aprenentatge de llengües en comunitat, que proposa l’enregistrament tantes vegades com un aprenent desitgi d’allò que vol dir, uns enregistraments que són escoltats en grup —en comunitat— i que poden ser millorats entre tots si l’aprenent ho demana. Com que per a cadascuna de les sessions del “Situa’t” es du a terme una pràctica que s’enregistra, aquest enregistrament pot ser escoltat per tot el grup i treballat conjuntament a l’aula. Per altra banda, aprofitant que gairebé tothom du un mòbil que pot gravar, a l’hora de preparar una pràctica també podem utilitzar aquest recurs.
- La resposta física total, que proposa involucrar tot el cos en l’aprenentatge de la llengua, representar les accions que es fan, ocupar l’espai, acompanyar l’expressió oral amb l’expressivitat del cos, fer simulacions. Per tant, en les sessions en grup també proposem moltes activitats que ens fan aixecar de la cadira i que ens posen en moviment.
La combinació d’estratègies a partir de les quals treballem, fan del Situa’t i practica el català una proposta eficaç que, en una durada de temps molt curta, pot contribuir que algunes persones facin el salt a perdre la por i a llançar-se a parlar en català en l’espai públic, però també que coneguin millor l’entorn on viuen i el puguin estimar.
Pau Farràs Ribas, docent del Situa’t i practica el català
1 Krashen, S. D. i Terrel, T. D. (1983). The Natural Approach: Language Acquisition in the classroom. Oxford: Pergamon.
2 Pascual i Ventosa, A. i Ureta i Buixeda, X. (2009). “Els principis del mètode vivencial en l’aprenentatge del català com a llengua d’ús per a l’alumnat nouvingut (i II)”. Edu 21: https://edu21.cat/els-principis-del-metode-vivencial-en- laprenentatge-del-catala-com-a-llengua-dus-per-a-lalumnat-nouvingut-i-ii/ (Consultat el 4 de novembre de 2022)
Altres entrades sobre el tema