Diccionaris i consultes lingüístiques
Diccionaris i obres de referència
Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) de l’Institut d’Estudis Catalans.
Gramàtica essencial de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ortografia catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans (versió digital descarregable).
Diccionari.cat, del Grup Enciclopèdia Catalana.
Diccionari català-valencià-balear (DCVB), de l’Institut d’Estudis Catalans.
Diccionari de sinònims i antònims, portal de Larousse Editorial. Diccionaris bilingües català-castellà, castellà-català, català-anglès, anglès-català, català-francès i francès-català.
Diccionari de sinònims, d’Albert Jané (primera edició en línia, Institut d’Estudis Catalans).
Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (DECat), Institut d’Estudis Catalans i Fundació Pere Coromines. Versió digitalitzada del “Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana”, de Joan Coromines, publicat en nou volums entre el 1980 i el 1991.
Diccionaris d’interès sindical
Diccionari de la negociació col·lectiva: recull més de 1.000 termes de la negociació col·lectiva, sobre les relacions col·lectives entre sindicats i empreses, l’organització productiva del treball i les condicions de l’ocupació, la gestió dels recursos humans o les particularitats del mercat del treball. A més de les denominacions i la definició en català, cada entrada del diccionari conté les equivalències en castellà, francès i anglès. Elaborat pel Termcat, Centre de Terminologia.
Glossari terminològic de seguretat laboral viària: recull els termes específics més rellevants de la seguretat viària, la seguretat i salut laboral (concretament la prevenció de riscos laborals) i la mobilitat. Elaborat pel Servei Català de Trànsit del Departament d’Interior i Institut Català de Seguretat i Salut Laboral del Departament d’Empresa i Treball (Generalitat de Catalunya).
Diccionari de mobilitat sostenible: recull prop de tres-cents termes d’aquest àmbit, extrets de diverses fonts de buidatge. Cada entrada conté la denominació catalana, els equivalents en castellà, francès, italià i anglès i una definició. Bona part de les fitxes terminològiques de vehicles van acompanyades d’imatges que les il·lustren.
Diccionaris en Línia: elaborats pel Termcat, Centre de Terminologia, recullen termes específics agrupats en les àrees d'”Agricultura. Ciència forestal. Jardineria“, “Alimentació. Gastronomia“, “Arts“, “Botànica. Zoologia“, “Ciències de la Terra“, “Ciències de la vida i de la Salut“, “Ciències Socials“, “Dret. Administració. Protecció civil“, “Economia. Empresa. Treball“, “Enginyeria. Indústria. Energia“, “Esport“, “Física. Química“, “Llengua. Literatura“, “Lleure. Turisme“, “Tecnologies“, “Transports“, “Diccionaris allotjats” i “Diccionaris multidisciplinaris“.
Biblioteca en Línia (Termcat): permet consultar informació de tots els diccionaris, vocabularis, lèxics i materials de divulgació que contenen terminologia en català. Permet fer cerques pels principals camps de cadascun dels prop de 2.000 registres: autor, títol, editorial, any i àrea temàtica, entre d’altres.
Consultes lingüístiques
Optimot, consultes lingüístiques. Integra diferents eines: el diccionari normatiu de lèxic general de la llengua catalana, de l’IEC; els verbs conjugats, fitxes de consultes freqüents; l’Ortografia catalana de l’IEC; els diccionaris català-castellà i castellà-català d’Enciclopèdia Catalana, el Diccionari de sinònims Franquesa d’Enciclopèdia Catalana; el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya i els Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Cercaterm, consultes terminològiques del Termcat.
Neoloteca, diccionari en línia del Termcat, que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
Monogràfics
Col·lecció “Criteris Lingüístics”. Publicacions de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya:
Abreviacions (PDF)
Majúscules i minúscules (PDF)
Criteris de traducció del textos normatius del castellà al català (PDF)
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims (PDF)
Documentació jurídica i administrativa (PDF)
→Consulteu també l’apartat Dites, frases fetes, topònims, blogs lingüístics…
A l’escola on treballo tenim un dubte que no sabem com resoldre. Per què el verb dir és de la segona conjugació
Benvolgut, a l’espera de la publicació en línia de la nova gramàtica catalana de l’IEC, hem derivat la teva consulta al servei d’atenció personalitzada de l’Optimot, i la resposta que ens donen és la següent:
“Les conjugacions organitzen els verbs segons les desinències que s’afegeixen a l’arrel del verb. La segona conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en –re o –er àtones, alguns amb –er tònica i verbs que acaben en –r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència verbal, sinó a l’arrel del verb i per això no es considera de tercera conjugació sinó de la segona.”
Per a altres dubtes que no puguis resoldre amb les fitxes d’Optimot, et recomanem el seu servei d’atenció personalitzada, al qual pots accedir des d’aquest enllaç:
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/scl/AppJava/bustia/bustiaLogin.do
Salutacions cordials.