Tenim un problema? I si pugem al terrat? Sobre mediació i altres ADR
Per TERMCAT
Els éssers humans som éssers socials que ens necessitem els uns als altres per viure i, de vegades, també per sobreviure. El temps de pandèmia en va ser un bon exemple per a tots plegats. Així, com a éssers relacionals, la convivència és indispensable i la comunicació esdevé una necessitat bàsica però, alhora, una font de malentesos i conflictes perquè depèn de la interpretació de cada individu.
Tradicionalment, en l’àmbit de les empreses i de les organitzacions el conflicte s’ha concebut de manera negativa i hi ha hagut la tendència a amagar-lo, sense acceptar que probablement és un element intrínsec a qualsevol comunitat i que fins i tot pot arribar a tenir efectes positius si es gestiona adequadament i se n’evita l’escalada i l’enrocament.
Quan les parts en desacord volen intentar posar fi a les seves desavinences sense intervenció judicial, són múltiples els ADR disponibles. La sigla ADR (de l’anglès alternative dispute resolution) fa referència als procediments de resolució alternativa de conflictes. La mediació, la conciliació i l’arbitratge són probablement els ADR més coneguts en el nostre territori, però n’hi ha molts d’altres (el dret col·laboratiu, la facilitació, el minijudici, el peritatge extrajudicial, l’avaluació experta preliminar…).
Amb la voluntat de contribuir a l’impuls d’aquests sistemes, que es basen en valors com ara el diàleg, el respecte, la confiança i la responsabilitat, aquest any el TERMCAT ha publicat en línia el Diccionari de la mediació, elaborat conjuntament amb el Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya.
En aquesta publicació, de 660 nocions i 756 denominacions en català, amb equivalents en castellà i anglès, definicions i notes complementàries, trobem l’explicació dels diversos ADR existents, els conceptes bàsics de la conflictologia, i la terminologia específica del procés de mediació i els seus àmbits d’aplicació. Igualment, una lectura temàtica d’aquests continguts –que en aquesta edició en línia és possible– ens permet descobrir bones recomanacions com ara aquesta de W. Ury, un dels creadors del model d’intervenció mediadora de Harvard: si ens trobem al mig d’un conflicte, no ens oblidem de pujar al terrat, perquè la distància ens permetrà avaluar-lo amb més tranquil·litat i objectivitat i ens ajudarà a obtenir-ne una nova perspectiva que potser contribuirà a resoldre’l d’una manera constructiva i satisfactòria.
La forma anglesa emprada per W. Ury és to go to the balcony i ha originat denominacions paral·leles en altres llengües: salir al balcón, en castellà; monter au balcon, en francès, o andare al balcone, en italià. En català, però, el terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT és pujar al terrat, no sortir al balcó, perquè, estrictament, en aquest context to go to the balcony s’hauria de traduir per anar al galliner o pujar al galliner (d’un teatre), i galliner és una denominació que ha caigut en desús per fer referència al pis més alt d’una sala d’espectacles i, per tant, d’entrada probablement ens vindria al cap el significat recte del mot, que ens evocaria la imatge d’una cort de gallines.
En canvi, pujar al terrat s’ajusta prou bé a la idea de distanciar-se d’un afer per poder-lo abordar amb una nova perspectiva, basada en el fet de pujar a la part alta d’un recinte (el galliner d’un teatre, en el cas de l’anglès, i el terrat d’un edifici, en l’expressió catalana) per poder, així, agafar distància de la situació i ampliar la mirada. D’igual manera, semànticament pujar al terrat també suggereix la idea de sortir a airejar-se, que és del tot pertinent en aquest cas. Quan sortim al balcó, també ens airegem, és clar, però no necessàriament prenem distància de la situació en què ens trobàvem immersos.
Les formes mirar-s’ho de lluny i prendre distància també podrien considerar-se adequades, però si preferim optar per una solució figurada o metafòrica, més pròxima a l’anglesa, sens dubte ens convindrà pujar al terrat, i deixar el balcó per a altres menesters.
Article publicat a Les Notícies de llengua i treball (núm. 56, de juny de 2023)