Diccionaris i consultes lingüístiques
Diccionaris i obres de referència
Diccionari de la llengua catalana (DIEC2) de l’Institut d’Estudis Catalans.
Gramàtica essencial de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ortografia catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans (versió digital descarregable).
Diccionari.cat, del Grup Enciclopèdia Catalana.
Diccionari català-valencià-balear (DCVB), de l’Institut d’Estudis Catalans.
Diccionari de sinònims i antònims, portal de Larousse Editorial. Diccionaris bilingües català-castellà, castellà-català, català-anglès, anglès-català, català-francès i francès-català.
Diccionari de sinònims, d’Albert Jané (primera edició en línia, Institut d’Estudis Catalans).
Diccionaris especialitzats
Diccionaris en línia de terminologia especialitzada: més de 50 diccionaris que recullen termes específics, agrupats en les àrees de “Indústria i tecnologia”, “Ciències jurídiques i econòmiques”, “Ciències humanes”, “Ciències de la vida i de la salut” i “Esports”.
Diccionari de la negociació col·lectiva: recull uns 600 termes propis de processos tan rellevants com ara les relacions col·lectives entre sindicats i empreses, les condicions laborals, els convenis col·lectius, la gestió dels recursos humans o les particularitats del mercat laboral. A banda de les denominacions i la definició en català, el diccionari ofereix les equivalències en castellà, francès i anglès. Es tracta de la versió en línia del Diccionari de la negociació col·lectiva, elaborat conjuntament pel TERMCAT i el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya l’any 2000.
Consultes lingüístiques
Optimot, consultes lingüístiques. Integra diferents eines: el diccionari normatiu de lèxic general de la llengua catalana, de l’IEC; els verbs conjugats, fitxes de consultes freqüents; l’Ortografia catalana de l’IEC; els diccionaris català-castellà i castellà-català d’Enciclopèdia Catalana, el Diccionari de sinònims Franquesa d’Enciclopèdia Catalana; el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya i els Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Cercaterm, consultes terminològiques del Termcat.
Neoloteca, diccionari en línia del Termcat, que conté tots els neologismes tècnics i científics normalitzats en català, amb la definició i les equivalències en altres llengües.
Monogràfics
Col·lecció “Criteris Lingüístics”. Publicacions de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya:
Abreviacions (PDF)
Majúscules i minúscules (PDF)
Criteris de traducció del textos normatius del castellà al català (PDF)
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims (PDF)
Documentació jurídica i administrativa (PDF)
→Consulteu també l’apartat Dites, frases fetes, topònims, blogs lingüístics…
A l’escola on treballo tenim un dubte que no sabem com resoldre. Per què el verb dir és de la segona conjugació
Benvolgut, a l’espera de la publicació en línia de la nova gramàtica catalana de l’IEC, hem derivat la teva consulta al servei d’atenció personalitzada de l’Optimot, i la resposta que ens donen és la següent:
“Les conjugacions organitzen els verbs segons les desinències que s’afegeixen a l’arrel del verb. La segona conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en –re o –er àtones, alguns amb –er tònica i verbs que acaben en –r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència verbal, sinó a l’arrel del verb i per això no es considera de tercera conjugació sinó de la segona.”
Per a altres dubtes que no puguis resoldre amb les fitxes d’Optimot, et recomanem el seu servei d’atenció personalitzada, al qual pots accedir des d’aquest enllaç:
http://aplicacions.llengua.gencat.cat/scl/AppJava/bustia/bustiaLogin.do
Salutacions cordials.