Els drets lingüístics són drets laborals
Per Núria Solé Domingo, vicesecretària general de la UGT de Catalunya
Quines llengües es fan servir als centres de treball? Quina vitalitat té el català al món laboral? Es fa servir a les assemblees? Els treballadors i treballadores que no el coneixen, el volen aprendre? De quina manera i en quins horaris? Per primera vegada —fins ara mai no s’havia estudiat— tenim algunes respostes a aquests interrogants, gràcies a l’estudi impulsat per la UGT de Catalunya a partir d’una enquesta anònima a delegades i delegats del sindicat.
L’estudi L’ús de les llengües i les necessitats lingüístiques als centres de treball: la visió dels delegats i delegades sindicals de la UGT, que s’ha presentat aquest novembre a Barcelona, és fruit de la col·laboració amb la Fundació Bosch i Gimpera i la Fundació Rovira i Virgili, amb el pilotatge d’Antonio Di Paolo, del Laboratori d’Economia Aplicada (AQR-Lab) de la Universitat de Barcelona, i Amado Alarcón, del Grup de Recerca Anàlisi Social i Organitzativa (ASO) de la Universitat Rovira i Virgili.
El treball ofereix una fotografia inèdita del batec actual de la llengua catalana i l’ús del castellà i d’altres llengües als centres laborals amb representació d’UGT, i se’n pot extreure informació de gran valor tant per al sindicat com per a la societat en general. Per la UGT de Catalunya, perquè l’estudi recull, per primera vegada i mitjançant un qüestionari anònim, informació sobre els perfils lingüístics dels nostres delegats i les delegades, i l’ús de les llengües —català i castellà, sobretot— en situacions comunicatives que demanen diferents graus de formalitat. També ens mostra informació més subjectiva, però igualment útil, de la percepció de les persones enquestades sobre les llengües que empren els seus companys i companyes de diferents llocs professionals de l’empresa.
Així, per fi disposarem d’informació detallada sobre les competències orals i escrites de català als centres de treball, de la demanda de cursos per millorar-les, dels usos lingüístics en el lloc de treball, en les assemblees, en negociacions de conveni, en comunicacions informals, en instruccions del treball quotidià o en la documentació escrita, i en llocs que van des de la cadena de muntatge fins a Direcció, passant per producció, oficines, vigilància, neteja i atenció al públic, per esmentar algunes àrees, d’empreses de tots els sectors i d’arreu de Catalunya.
Però aquesta primera recerca revela un aspecte encara més rellevant: ha permès copsar un aspecte desconegut fins ara, per manca d’estudis i dades, com és l’interès dels delegats i delegades i de les treballadores i treballadors als quals representen de voler millorar les competències de català, així com les seves preferències quant a la modalitat de la formació (presencial, virtual, grups de conversa o altres) i horaris (dins o fora de la jornada laboral).
Si la classe treballadora hem tingut un paper clau en la història més recent per demanar accés al coneixement de català —vam lluitar i aconseguir la immersió a les escoles— la mateixa lògica ens diu que també som nosaltres els qui hem de treballar i persistir perquè la normalització lingüística pugui fer-se extensiva al món laboral, i garantir que tothom tingui el dret d’aprendre la llengua pròpia per poder accedir i prosperar professionalment en igualtat de condicions.
Les conclusions d’aquest treball ens hauran de carregar de més raons, encara, per reclamar que els drets lingüístics són drets laborals.
*Aquest article es publicarà a Les Notícies de llengua i treball, núm. 59, de desembre de 2024
Fotos: Acte de presentació de l’estudi a la seu d’UGT de rambla Santa Mònica, a Barcelona, 11 de novembre de 2024 (Departament de Comunicació de la UGT de Catalunya).